La inscripció d’Enoanda

Quan ja em trobo en el capvespre de la meva
vida (…), voldria, abans de ser sorprès per la mort, compondre un bon himne
per celebrar la plenitud del plaer i per ajudar aquells que són ben
constituïts. (…) M’hi hauria d’adreçar individualment i fer tot el que es
troba en el meu poder per oferir-los el millor consell. Però, com ja he dit
abans, la majoria de la gent pateix una malaltia comuna, com si es tractés
d’una pesta, amb llurs nocions falses sobre les coses, i el seu nombre va
creixent (…). És correcte ajudar també les generacions futures (aquells que
també ens pertanyen, fins i tot si encara no han nascut) i, a més a més, l’amor
a la humanitat ens mena a ajudar ensems els forasters que vénen aquí. Atès que
els remeis de la inscripció poden arribar a un gran nombre de persones, voldria fer
servir aquest pòrtic per anunciar públicament les medecines que porten la
salvació. Aquestes medecines les hem posat a prova en la seva totalitat: hem
esvaït les temences que torben sense justificació, i, pel que fa als dolors,
hem extirpat aquells que són completament infundats, mentre que aquells que són
naturals els hem reduït al mínim, convertint la seva magnitud en quelcom
insignificant.

DIÒGENES D’ENOANDA: La inscripció epicúria (Enoanda, Àsia Menor, s. II dC), frag. 3.

Enoanda estava situat dalt d’una muntanya en la província de Lícia, en el sudoest de l’actual Turquia. Un personatge benestant, el filòsof Diògenes, va voler donar a conèixer la filosofia d’Epicur, per la qual cosa va ordenar bastir un pòrtic amb un seguit d’inscripcions que volien ser un recordatori de la doctrina epicúria sobre la natura i la felicitat, amb especial èmfasi en el concepte de plaer i l’assoliment de la tranquil·litat d’esperit. Una forma de publicitar la filosofia que avui ens sorprèn per la seva originalitat. En el text que hem recuperat, un dels fragments inicials, Diògenes exalça el concepte del filòsof com a metge de l’ànima, ben diferent del savi platònic. L’epicuri exalta la vida en la seva immanència, el cos com a estatge de les sensacions i bandeja tota pretensió d’ultrapassar els límits del que hi ha en el més ençà. Els déus viuen tranquils i els afers humans no es troben entre les seves preocupacions. La mort no és res per a nosaltres, ja que es defineix com la manca de sensacions i la vida és el que sentim hic et nunc. Les temences són torbadores i les hem d’esvair per contemplar la llum de la joia davant nostre, ben lluny de la claror que apareixia quan el presoner es desempallegava de les cadenes del cos i es disposava a conquerir el bé tot sortint de la caverna platònica. No hi pot haver coneixement de les coses que canvien, sentenciava l’autor de la República. No hi pot haver res llevat de les coses que canvien, àtoms que se separen i s’uneixen sense remei, proclamava el savi del Jardí. Disposem-nos a viure sense pors, al costat dels amics i d’un àpat senzill. Valorem el que som i no envegem riqueses estèrils. La vida és la major riquesa.   

Per cert, hi ha una pàgina extraordinària sobre Epicur i l’epicureisme: es diu Epicurus.info. No us la perdeu!

[@more@]



Quant a cyrius

Encara que el meu nic en aquest blog és Cyrius, el meu nom en el món real és Enric Gil, tinc 37 anys i sóc professor de Filosofia en un Centre de Secundària. Alhora treballo com a consultor de la UOC i estic preparant el treball de recerca per al Doctorat en Societat de la Informació, també a la UOC.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: La inscripció d’Enoanda

  1. Enric Gil diu:

    Hola, Lluís:

    Em sembla molt encertada la teva proposta de discussió. Ara només falta que s’engresquin. Endavant, deixebles!!

  2. Primera part:

    Crec que tots busquem la felicitat, que com bé diu Epicur pot ser la manca de dolor. Però que ens impulsa a buscar la felicitat?

    Nosaltres sóm éssers avariciosos ja podem ser feliços que sempre voldrem més, per tant sempre viurem amb angoixa de no aconseguir la felicitat absoluta. Ho havia-ho observat aixi? I si vivim angoixats per allò que tenim, no tan sols tindrem el que pensavem que teniem, aquella mínima felicitat… M’explico amb un exemple:

  3. Segona part:

    A un nen A (la major expressió de l’ésser humà) li dones una piruleta, i és la persona més feliç del moment. La deixes gaudir una estona, i més tard li regales una de molt més grossa i més bona al seu company. Que passarà? El nen voldrà la de l’amic, deixant de banda la seva per un moment, pensarà en el perquè a ell no li han donat la grossa i al seu amic si, plorarà i, fins i tot, exagerant i dien-t’ho clar, pensarà que es un desgraciat.
    Però si era feliç amb la piruleta petita, perquè ara viu angoixat? només per buscar la màxima felicitat…

  4. Tercera (i última) part:

    Per tant, amb això afirmo el que diu en Dioni: el món es egoista; i afegeixo: i avariciós!

    Finalment, respecte el seny, he de dir que hi ha una minoria que l’utilitza per pendre decisions (ho sento si ofenc, jo m’incloc), habitualment ens deixem emportar per els sentiments. De vegades seny i cor coincideixen.

    Quantes vegades no em sentit la frase: “Ho he dit sense pensar” o “No sabia que feia”…?

    Salut i ànims a tots!!

    PD: A estat un PLAER respondre aquest comentari, i a més em sembla molt bona idea, Melgar!!
    PD2: Als de la mevaweb.info… A veure si ens deixeu respondre amb comentaris més llargas, si us plau!!

  5. Tercera (i última) part:

    Per tant, amb això afirmo el que diu en Dioni: el món es egoista; i afegeixo: i avariciós!

    Finalment, respecte el seny, he de dir que hi ha una minoria que l’utilitza per pendre decisions (ho sento si ofenc, jo m’incloc), habitualment ens deixem emportar per els sentiments. De vegades seny i cor coincideixen.

    Quantes vegades no em sentit la frase: “Ho he dit sense pensar” o “No sabia que feia”…?

    Salut i ànims a tots!!

    PD: A estat un PLAER respondre aquest comentari, i a més em sembla molt bona idea, Melgar!!
    PD2: Als de la mevaweb.info… A veure si ens deixeu respondre amb comentaris més llargs, si us plau!!

  6. Elisabeth diu:

    Segons el q he estudiat d’Epicur, ell afirma q amb l’absencia d dolor aconseguirem el plaer, i només així serem feliços… X tant, n el moment q hi hagi dolor no hi haurà felicitat!

    B, tamb podem dir q tens raó, hom no té felicitat, sino que és feliç…
    Prò llavors som feliços al néixer? Pq la felicitat ni te la donen ni te la treuen. Al neixer plorem x la manca d ls nostres necessitats bàsiques, ens sentim angoixats, doncs ja no hi ha felicitat al nèixer.
    Si SOM feliços i no ho sabem, será q som ignorants, i seguim desitjan una cosa q tenim. X tant, afirmo el q vaig dir, som egoistes i avariciosos!
    A més, la felicitat ( q està x sobre d tot) pot estar amagada darrere del dolor, i així hom sent dolor i no felicitat. X exemple: El cel es blau, prò quan hi ha núvols es veu gris, i llavors, no veiem la blavor d’aqest. Així és la felicitat, no la veiem, i tampoc la sentim!

    Ànims pq el tema es posa interessant…!!

  7. Un nen no té la capacitat de ser feliç, llavors tampoc de l’angoixa. (Lluita de contraris)
    Però com he dit plora per la falta de menjar, perquè no pot dormir, etc. Per tant d’alguna manera, encara que incoscientment, és a dir, sense utilitzar el seny (que no el té desenvolupat), pot saber que li pasa i com transmitir-ho. Així que comença a apendre a ser autosuficient, encara que sent infant, inocent i vulnerable.
    Plora perquè comença a tenir diversos sentiments desconeguts que l’angoixen, o riu perquè sent un sentiment d’alegria, encara que ni ell mateix sap que és això! Comença a saber viure, ara li falta saber si ho fa bé (gaudint) o malament (amb dolor), ell només és viu!

  8. He publicat una lloc web dedicat a Diògenes d’Enoanda.
    http://www.enoanda.cat
    Espero que us agradi.

Els comentaris estan tancats.