Arxiu mensual: febrer de 2005

El jo entra en escena

Amb René Descartes (1596-1650) sorgeix el paradigma de la consciència en filosofia, l’emergència del jo-subjecte com a principi fonamentador del sistema. Tot el que cal explicar rep el seu sentit des de la perspectiva subjectiva. El dubte universal és un … Continua llegint

2s comentaris

Vattimo, Europa i la transgressió

Gianni Vattimo, filòsof italià pertanyent al que s’ha anomenat "pensament feble" i una de les icones de la postmodernitat, és a Madrid convidat per impartir una sèrie de conferències, la primera de les quals ha tingut Europa com a tema … Continua llegint

6s comentaris

La navalla

El filòsof que marca la crisi de l’Escolàstica és Guillem d’Ockham (s. XIV), franciscà d’origen anglès de l’època del papat d’Avinyó. Ockham és el responsable del principi d’economia del pensament, segons el qual "Non sunt multiplicanda entia sine necessitate" ("Els … Continua llegint

Comentaris tancats a La navalla

Sant Tomàs i el Filòsof

Busqueu les semblances i les diferències entre ambdós textos (si n’hi ha): Si allò que mou és mogut, caldrà que ens aturem i no procedir fins a l’infinit; perquè si el bastó mou alguna cosa per ser mogut per la … Continua llegint

Comentaris tancats a Sant Tomàs i el Filòsof

Si en tinc la idea, és

Quod utique sic vere est, ut nec cogitari possit non esse. Nam potest cogitari esse aliquid, quod non possit cogitari non esse; quod maius est quam quod non esse cogitari potest. Quare si id quo maius nequit cogitari, potest cogitari … Continua llegint

2s comentaris