Influència de l’escola pitagòrica

Pitàgoras de Samos és un dels filòsofs més influents de l’època antiga. Tot i que no se saben gaires coses de la seva vida (era de Samos però va emigrar a Crotona, on fundà l’escola que l’ha fet cèlebre), diferents aspectes de la seva doctrina han pogut evitar el misteri i el secret i han sortit a la llum. És freqüent fer una distinció entre dos aspectes: el religiós-metafísic i el matemàtic. Quant al primer, només cal recordar la defensa de la metempsicosi o transmigració de les ànimes, en virtut de la qual les ànimes es van reencarnant successivament en cossos diferents fins que arriben a assolir la catarsi (kátharsis), la purificació absoluta de tota màcula moral. L’ànima és immortal i els cossos simples embolcalls contingents. No endebades Plató va recollir aquestes creences i les va inserir en el seu pensament com a veritats pretesament absolutes, seguint la tradició espiritualista. En el mite de la caverna (República, VII) les ombres són aparences mediatitzades per la sensibilitat, que emana del cos però que no ofereix estabilitat. Només són estables les Idees, que romanen i no admeten contrari. Una altra idea que ha exercit força influència és la del nombre com a principi dels ens. És cert que les coses es poden reduir a magnitud numèrica i que els nombres són fecunds (de l’u com a punt es deriva el dos com a línia, del qual brolla el tres com a superfície i seguidament el quatre com a volum): Galileu afirmaria molts segles després que “el llibre de la naturalesa està escrit en llenguatge matemàtic” i Descartes convertiria les matemàtiques en model de certesa. El 10 esdevé en els pitagòrics el nombre perfecte i està dotat d’un magnetisme especial (deriva de la suma de l’1, el 2, el 3 i el 4) i alhora serveix per engendrar el triangle perfecte. Harmonia i proporció són els trets del kósmos i són també les característiques de l’art clàssic grec (recordem el Cànon de Policlet). Més criticables resulten els preceptes que tot pitagòric havia de complir, normes arbitràries que només s’expliquen pel seu caràcter de secta.

[@more@]

Quant a cyrius

Encara que el meu nic en aquest blog és Cyrius, el meu nom en el món real és Enric Gil, tinc 37 anys i sóc professor de Filosofia en un Centre de Secundària. Alhora treballo com a consultor de la UOC i estic preparant el treball de recerca per al Doctorat en Societat de la Informació, també a la UOC.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Influència de l’escola pitagòrica

  1. Natalia R. diu:

    Bé, a més del que ja s’ha dit, sobre el fet que el creixement demogràfic no es pot explicar des de la creença en la transmigració de les ànimes, i de la influència del pensament oriental en aquesta idea, jo em centraré més en els números i la idea que defensaven els pitagòrics de que els nombres eren el principi de l’ens. Es pot defensar que els nombres i les matemàtiques són ciències exactes, clares, però no es pot dir que són el principi de l’ens o que formen part de tot. Es pot dir, per exemple, que l’home es pot reduir a números, com tota la matèria, però els conceptes abstractes, que es basen en el pensament, no es poden expressar de manera numèrica. Si els pitagòrics defensen l’existència de l’ànima i la seva transmigració i diuen que els nombres són el principi de l’ens, es pot deduir que també poden fer que l’ànima esdevingui un conjunt de números i justifiquin així la seva teoria; però això no es pot fer. Les idees abstractes també formen part de l’ésser i no poden ser relacionades amb els nombres, perquè no són quelcom tangible.

  2. Pitàgores defensa la transmigració de les ànimes, és a dir que aquesta contínuament va canviant d’embolcall fins arribar a la purificació absoluta, personalment opino que aquesta creença és difícil de creure, ja que té pocs fonaments racionals. Per altre banda, si que és cert que totes les coses es poden transcriure de forma numèrica, però la afirmació de que el número 10 és perfecte perquè forma el “triangle perfecte” proporcionat, tampoc és una raó molt coherent ja que números de punts com el 6, 15, 21 també creen un triangle de forma proporcional i en la seva tria no dona cap raó per la qual el 10 és perfecte y no és qualsevol dels altres. Sens dubte jo crec que tot té una clara explicació si ho mirem des de el punt de vista de la religió, la reencarnació i les sectes.

  3. Aunque la metempsicosis es un caracter atractivo e importante de la filosofia pitagorica pues, segun mi opinion, encierra su moralidad, no creo que sea su caracter principal. Si observamos la famosa frase que Aristoteles ponia en boca de los pitagoricos > puede parecernos algo mas digno de un loco o un fanatico, aún más teniendo en cuenta el caracter sectario de estos filosofos. pero tras un analisis podemos descubrir que esto no es realmente así. Creyeron ver en todos los objetos relaciones de enteros. Un ejemplo lo encontramos en el famoso teorema de pitagoras, ademas veian que todo ser por el simple hecho de ser tenia numero. De esta manera es facil ver el caracter mistico que le dieron al numero, haciendolo incluso materia hay quien piensa que incluso sostenian una especie de atomismo numerico. Yo le encuentro un enorme parecido con la fisica actual; con la diferencia de que los pitagoricos partian mas del caracter mistico de los numeros que de la experiencia para explicar las relaciones numericas universales.

  4. No sabia nada sobre lo de su mujer, si que habia leido que era mas que posible que todo lo que se le atribuye no fuese suyo, por el desfase temporal entre una atribucion y otra, pero nunca lo de su mujer. Podrias decir mas datos sobre el tema Lluis?
    Merci

  5. E. Gil diu:

    Es tracta de Theano, que va difondre -amb l’ajut de les seves filles- la doctrina pitagòrica després de la mort del seu marit. Pots trobar informació a http://en.wikipedia.org/wiki/Theano_%28mathematician%29. Sobre l’autoria dels escrits, jo m’inclinaria a atribuir-los a l’escola dels pitagòrics (no podem esmentar-ne un autor concret), ja que es tractava d’una comunitat tancada i els escrits eren atribuïts en genèric a “Pitàgoras”.

Els comentaris estan tancats.