Raonaments dobles

A finals del segle V aC, l’època dels sofistes, els Raonaments dobles (Dissoi lógoi), elaborats per un autor pretesament seguidor de Protàgoras, intenten justificar la tesi del relativisme. Sobre qualsevol tema es poden defensar dos punts de vista, tot afirmant que no difereixen i que acaben sent el mateix o bé que difereixen i, tot essent diferents, poden ser defensats aferrissadament com a vàlids per persones diferents (recordem la teoria de l’home-mesura). Busquen un criteri general per superar les oposicions i acaben concloent que tot pot ser bell en un moment i lleig en un altre. Vegem un parell de fragments d’aquests raonaments dobles sofístics:

Uns afirmen que una cosa és el bé, una altra el mal; uns altres que és una mateixa cosa, la qual per a uns serà el bé i per a uns altres el mal i, per a una mateixa persona unes vegades serà el bé i unes altres serà el mal.

La malaltia és un mal per als malalts, un bé per als metges. La mort és un mal per als qui es moren i un bé per als enterradors. (…) Que les sabates es trenquin, per als altres és un mal, per al sabater és un bé.

A partir d’aquí, us proposo l’exercici següent: elaboreu un d’aquests raonaments dobles a partir de la defensa i la crítica d’una determinada tesi. Primer argumentareu que hi esteu d’acord i després defensareu la tesi contrària. Per exemple, es pot argumentar alhora i amb la mateixa coherència que l’agressivitat és fonamentalment hereditària o bé fruit de l’ambient i la cultura.

[@more@]



Quant a cyrius

Encara que el meu nic en aquest blog és Cyrius, el meu nom en el món real és Enric Gil, tinc 37 anys i sóc professor de Filosofia en un Centre de Secundària. Alhora treballo com a consultor de la UOC i estic preparant el treball de recerca per al Doctorat en Societat de la Informació, també a la UOC.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Raonaments dobles

  1. Natalia R diu:

    Els dobles raonaments es poden fer servir en múltiples ocasions i poden servir per a copsar diverses opinions sobre un mateix tema que, encara que siguin contradictòries, són igualment vàlides. Us presento la meva:
    Tesi: S’ha de restringir la llibertat d’opinió
    S’han de posar límits a la llibertat d’opinió als països occidentals perquè molts cops, sota aquesta llibertat es poden trobar atacs a certes cultures o religions i això pot comportar un conflicte internacional. No es pot permetre que qualsevol pensament es faci públic, s’ha de controlar per tal de procurar evitar conflictes o situacions problemàtiques.
    Antítesi: No s’ha de restringir la llibertat d’opinió
    La llibertat d’opinió és un dret bàsic de les democràcies occidentals, es pot dir que és la seva base perquè sense lliure opinió també es redueix el diàleg i, alhora, el coneixement. S’ha de respectar aquest dret perquè és el més important, sense ell, la democràcia perd el sentit, és per això que l’hem de protegir, encara que altres països no estiguin d’acord amb el respecte a aquest dret.

Els comentaris estan tancats.