Al·legoria de la línia

En el llibre VI de la República Plató compara el coneixement amb una línia tallada en segments desiguals, dos que corresponen al coneixement sensible i els altres dos que fam referència al coneixement racional. Són segments de “diferent obscuritat i claredat relatives” (República, 509e). En el gènere de les coses que es perceben tenim una secció d’imatges (ombres, reflexos…) que encara no són les coses mateixes, sinó llurs simulacres. L’altra secció del camp d’allò visible seria la dels objectes materials, dels quals l’anterior era un simple reflex. Plató posa com a exemple els animals, els éssers sotmesos a creixement i les coses fabricades per l’home. Veiem que un segment és còpia de l’altre i l’altre la realitat de l’anterior. Però en l’àmbit de l’intel·ligible també es pot fer aquesta distinció: per una banda, partint de les coses de la secció anterior, l’ànima investiga per mitjà d’hipòtesis a la recerca d’una conclusió. Finalment, arribem a la darrera secció, on tenim ja un principi en si i per si mateix, sense influència sensible, copsat a través de la raó i exemplificat per les idees. Són els graus del coneixement, des del sensible a l’intel·ligible. En la taula següent els sintetitzem:

Coneixement sensible (doxa: opinió)

Conjectura (eikasía)

Imatges de les coses sensibles

Creença (pistis)

Coses naturals

Coneixement racional (episteme : ciència)

Pensament discursiu (diánoia)

Entitats matemàtiques

Pensament intuïtiu (nóesis)

Idees, models i paradigmes, realitat en si i per a si mateixa

[@more@]



Quant a cyrius

Encara que el meu nic en aquest blog és Cyrius, el meu nom en el món real és Enric Gil, tinc 37 anys i sóc professor de Filosofia en un Centre de Secundària. Alhora treballo com a consultor de la UOC i estic preparant el treball de recerca per al Doctorat en Societat de la Informació, també a la UOC.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.