L’existència de Déu

 

 

Fa una setmana va aparèixer a EP3 una presentació amb imatges sobre un dels temes centrals de la metafísica: l’existència de Déu. Hi apareixen opinions de filòsofs, científics o escriptors sobre aquesta qüestió. Heu de triar-ne una, aquella amb què més us identifiqueu, i argumentar el perquè de la tria. Alhora aquesta frase ha de lligar amb la vostra posició personal. Espero les vostres intervencions!

[@more@]



Quant a cyrius

Encara que el meu nic en aquest blog és Cyrius, el meu nom en el món real és Enric Gil, tinc 37 anys i sóc professor de Filosofia en un Centre de Secundària. Alhora treballo com a consultor de la UOC i estic preparant el treball de recerca per al Doctorat en Societat de la Informació, també a la UOC.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: L’existència de Déu

  1. La meva visió es decanta per en Voltaire: “El Universo me desconcierta! No puedo imaginarme que tal reloj pueda existir sin un relojero”, però no puc, alhora deixar de banda la frase d’Einstein que també m’agrada: “Detrás de cada puerta que la ciencia logra abrir, la gente encuentra a Dios”, penso que és una bella manera d’explicar-ho.. Ara bé, jo crec que l’error és que hom pinta un Deu antropomòrfic, hom vol veure Déu com una persona, i no és així de simple, encara que ens agradaria que ho fos. Ningú sap el que és, ningú l’ha vist, però tothom és capaç de copsar aquest meravellós Cosmos, el munt de galàxies que ja sabem que hi ha, el nostre immens i petit Univers Local, on hi ha els “nostres” deu planetes, i aquesta boleta blava, en l’epidermis de la qual hi pululem, massa sovint, creient-nos els “reis del mambo”… D’on ha sortit i qui ha organitzat aquest ordre soberbi ? Casual no ho deu ser…. Això equivaldria a “deificar” la casualitat, seria com donar-li masses atribucions i masses responsabilitats, a la casualitat… La casualitat, sempre és la justificació de l’ignorància… No ?
    No, tanmateix, jo penso que hi ha, no un sol Rellotger, sinó un gran equip de Savis Rellotgers, i damunt d’aquests uns altres, i sobre aquests uns altres, i la “FORÇA UNICA” que bategem com a Déu
    son tot aquest seguit de “Savis Rellotgers” cada un en el seu nivell. Però lamentablement molt lluny
    del coneixement científic i tecnològic que te la nostra Humanitat. Nosaltres -primitiva espècie- encara dirimim els conflictes a base de guerres, invasions, genocidis, tortures, estratègies sagnants que es decideixen en luxosos despatxos ovals o quadrats, tant li fa… Ei, dic jo.

Els comentaris estan tancats.