Criticar el cogito?

[Publicat a Meditacions des de l'esfera – Blog d'Enric Gil Garcia el dia 25 de gener

 

"Un dels moments estel·lars de les classes de filosofia de 2n de Batxillerat té lloc quan comencem el racionalisme i explico René Descartes. És un moment, no sé bé per què, emotiu, en el qual es va gestant el paradigma de la consciència a partir del dubte metòdic, que es focalitza en els sentits, la impossibilitat de distingir el somni de la vigília i el dubte sobre les veritats matemàtiques (la hipòtesi del geni maligne). Llavors esclata, des del qüestionament inicial, el cogito, el "jo penso, per tant jo sóc", la identitat intuïtiva entre el pensar i l'existir, el jo com a cosa pensant, que és el primer àtom d'evidència. Analitzat des de la perspectiva cartesiana, l'evidència del jo sembla indestructible, no hi ha res que el pugui vèncer. Si existeix un geni maligne que utilitza tot el seu poder per enganyar-me, m'ho està fent a mi, jo sóc enganyat però no abandono la meva subjectivitat. Si somio pensant que allò és real, sóc jo el subjecte del somni, ningú no pot negar-me perquè, en fer-ho, m'està afirmant. El jo que pensa és el jo que afirma, nega, entén, imagina, sent, però també passeja, gaudeix, escriu en un blog, parla amb els seus amics… I al final sembla que es queda sol amb si mateix (solus ipse), isolat i sense món, les coses diluint-se com esferes boiroses i Déu fent la gara-gara des del seu núvol d'infinitud. La res cogitans, subjecte d'idees clares i distintes, es trenca en mil bocins i deixa entrar la claror de les impressions quan Hume discuteix la seva substancialitat. Però Descartes roman amb la seva bata en l'estudi, ell sol, un jo que ha oblidat el món i les seves meravelles, entestat en ser una ànima quan havia teoritzat com ningú sobre el cos humà. El cogito és fred i en el món de les idees la temperatura és ben baixa."

Seguint aquestes idees, creieu que el cogito és criticable? Quins arguments podríem utilitzar per desmantellar la idea de la unitat substancial del jo? Espero les vostres intervencions.

[@more@]



Quant a cyrius

Encara que el meu nic en aquest blog és Cyrius, el meu nom en el món real és Enric Gil, tinc 37 anys i sóc professor de Filosofia en un Centre de Secundària. Alhora treballo com a consultor de la UOC i estic preparant el treball de recerca per al Doctorat en Societat de la Informació, també a la UOC.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.